Category Archives: Uncategorized

Mandela

Sempre que instal·les la distribució de GNU/Linux Ubuntu va inclosa una carpeta sota el nom “Exemples,” que inclou mostres d’arxius en diversos formats. Fins l’any 2009 o 2010 (quan de temps junts!) hi havia un vídeo on Nelson Mandela explicava el concepte d’ubuntu o «humanitat envers els altres», un dels principis fonamentals de la nova república de Sud-àfrica nascuda despres de l’etapa d’apartheid.
En resum: “Estàs disposat a donar alguna cosa per ajudar a la gent que està al teu costat, perquè tinguen la possibilitat de millorar la seua comunitat?”
Doncs això, en homenatge a Mandela, que va saber bastir una societat democràtica bandejant l’odi i la violència http://ves.cat/gVf0

Anuncis

Qui dirà la nostra història?

Torne emocionat del Claustre de La Nau, d’escoltar, de peu, en primera fila, els poemes rotunds i lúcids de Jaume Peérez Montaner i Marc Granell; la tendresa de Teresa Pascual  rescatant el lèxic familiar, aquell món de pescadors i silencis de la postguerra al Grau de Gandia; la valentia d’Isabel Garcia Canet, que t’arrapa i t’acarona alhora amb poemes com l’inèdit ‘Primavera del 2013’.
Volia contar-vos-ho, deixar constància i recomanar-vos que llegiu els nostres escriptors, no els ignorem, perquè sinó, com cantava Paco Múñoz, que també ha actuat aquesta nit, “qui dirà la nostra història?”.

Calafat

Des de dijous roda pel món una criatura que respon al nom de http://calafat.cat/. A mi m’agrada, i és que treballar amb amics i llibres sempre és un goig

Cues

Sí, el món va a la catàstrofe, però ahir vaig presenciar cues per a aconseguir una dedicatòria d’un llibre de poesia. En concret: ‘Encesa fotografia’, d’Alexandre Navarro

George Moustaki

Recorde els solcs dels discs de vinil a casa dels pares i que, sense saber francés, us puc cantar senceres un grapat de cançons de Moustaki
http://ves.cat/gmCY

Hostal Maruja, Platja del Pinet

Una setmana després encara no he escrit res. I això que uns instants després, ja havia decidit que volia escriure sobre la felicitat. No pot ser tan complicat escriure unes línies sobre un tema tan amable i que ningú m’ha imposat!

La felicitat de qui? Dels estiuejants de la postal? La meua felicitat durant aquell cap de setmana a la Platja del Pinet, d’Elx? La que ens encomana l’estiu? Uff, què sé jo? La felicitat de qualsevol i per qualsevol raó. No la felicitat a mitges, agredolça. No. Una felicitat radiant, rabiosa. L’única que mereix eixe nom.

Cada vegada que mire la postal, el primer que veig és un café. Encara és matinet, just abans de l’esmorzar. Hi ha un jove que pren café. Ben bé, ha demanat un café, l’ha xarrupat i ha deixat la tassa a la taula. Ha girat el cap ja fa una estona per guaitar la mar. I així vol que el retraten. No és que siga un maniàtic i rebutge que el seu rostre aparega en la fotografia. Protagonitzar aquesta escena potser ja em faria feliç.

També hi ha la xicona que estrena bikini groc, la dona que llegeix un llibre i tampoc alça la vista, un gos i, ep, el fotògraf que es reflecteix en l’espill de la porta que dóna al porxo, com Velázquez a “Las Meninas”! Fou el meu primer comentari i era un detall que no havia passat desapercebut a la resta del grup. Com supose que a ningú de vosaltres, si és que algú em llegeix.

Que no reïsc, vaja. Us parlaria de les meues vacances infantils a la Platja de Venècia, al Grau de Gandia, ara assetjada pel port comercial, però això ratlla la nostàlgia.

O de les casetes de pescadors de El Puig
, enderrocades el 2009 en compliment de la Llei de Costes i que vaig descobrir, recórrer i fotografiar detingudament i perplex uns mesos abans, però això ratlla la desolació.

O del 600 de mos pares, serpentejant la carretera del far de Cullera, però això ratllaria, què sé jo… no, no és felicitat.

Tornaré a dir el nom que et defineix: Platja del Pinet. O era la Platja del Portitxol, a Xàbia?

Ací podeu llegir els escrits de L. S , S. R i D. A