Cadàver

Tornem d’un cap de setmana plàcid. Així que la seua proposta altera la indolència amb què fem el camí cap a casa. És… com convidar-me a veure un cadàver. Això és el primer que m’ha vingut al cap. Li mostre les meues reticències, poc fermes, ben pensat també vull contemplar la desfeta. Què més podríem fer sinó contemplar-la? Així que ens desviem de la carretera. Abans d’arribar a Pardanchinos, ja olora a socarrat. I és que els pujolets que hi ha tot just darrere del llogaret ja estan completament arrasats.
Uns sentits poc afinats ens bastarien. L’olfacte només capta olor a cremat; l’oïda, el so estrident de les cigales i la vista, el color cendra, en diverses tonalitats, això si. Només alguns camps d’oliveres, ametlers o vinyes pròxims als pobles s’han salvat.
Recorde que no porte damunt la càmera. Fem algunes fotografies amb el mòbil. Segur que restaran allí per sempre, que mai no les mirarem.
Arribem fins a Oset, un altre llogaret, preciós. Uns homes reparen els marges dels horts, dues xiquetes ixen al carrer amb les seues bicicletes i cara de voler menjar-se l’estiu. Se’m queda gravada l’escena fins que entrem a Alcublas. Han penjat una pancarta que diu: “El verano és azul”. Han taxat azul i al costat han escrit: negro.
A Alcublas decidem que prou i girem cap a Casinos. Per a què seguir amb el recorregut? És monòton i trist. Continuem el camí en silenci, que ara és un silenci pesarós.
Hi ha qui creu que els morts poden ressucitar. Jo em conformaria amb què aquesta mort no es repetira.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: