Per això faig fotografies. A propòsit de la Segona Festa Estellés

Un apunt per contribuir a l’homenatge a Estellés des de la catosfera, promogut per Víctor Pàmies

Perquè la pròxima vegada que hi passes a prop ja estaran enfonsant-se o hauran desaparegut. Per això vaig sempre amb la càmera de fotos a la motxilla. Aquella torre del pas a nivell del trenet, aquell molló de la carretera comarcal, aquella sèquia, aquella alqueria, aquella pintada… ja no existeixen. Les he vistes, sí, després n’he copsat l’absència i m’he entristit.

A la banalització urbanística de les últimes dècades han sobreviscut uns quants carrers, uns quants monuments: allò més grandiloqüent, allò que era obscé destruir o que conformava el paisatge més pintoresc, allò que encara no ha arribat al preu pel qual hom decideix vendre. Ja ho sé, que exagere: hi ha rehabilitacions, hi ha gent sensibilitzada i no és res que no haja ocorregut infinitat de vegades al llarg de la Història, però m’esborrona.

Quan hi vius i t’estimes una ciutat, vas bastint-te el teu decorat, que saps provisional, i allí, en la teua memòria res no és sobrer i mai ho són aquests detalls insignificants. Hi sobreviuen les amistats, el veïnat, i no tots. Rememores “la joia pura del carrer” i t’adones que no saps què se n’ha fet d’aquella casa de la cantonada, d’aquella botiga on us citàveu; aquella cigarreta, aquell bes, ara estan adulterats.

Això que us conte són, segurament, només moments de malenconia, que aprofite per deixar testimoni en imatges. Estellés era un cronista, i un poeta com n’han parit ben pocs.

“El camp de Burjassot i el camp de Borbotó,
el secà de Paterna i el secà de Godella,
i els cementeris blancs i els rajolars vermells,
i el tren que va a Paterna i el que ve de Paterna,
i després el de Llíria i més tard el de Bétera,
i aquells tramvies grocs i casa la Conilla,
i Beniferri amb àlbers i canyars i senderes,
i els grans pins del castell vinclats damunt la sèquia,
i el tren de Burjassot, i el tren que puja a Llíria,
i el que baixa de Llíria, i el que acaba en Montcada,
i la calç de les coves que hi ha per Benimàmet,
i el que acaba en Paterna, i orinar al corral,
i la flaire dels horts, la calç de les parets
quasi blava amb la lluna, i el silenci, i el tren,
el tren nocturn, que creua solitari la nit,
i el camp de Burjassot, i el camp de Borbotó,
i el secà de Paterna, i el secà de Godella,
i el Pla del Pou, i els masos, les barraques de Lluna,
l’Alqueria del Pi, i el Pixador, i el mas
del Rosari, i la casa del Saboner i el pi,
i el Molí de la sal i el llibre que he d’escriure,
i el tren que ve de Llíria i el que puja a Paterna”

Estellés no ho oculta:

“Si volgués aclarir açò, probablement
em caldria pensar, hauria de sentir,
i no em dóna la gana. Ho deixe tal com va.
Ara només tinc ganes, potser, d’anomenar”.

Això afirmava en un altre fragment de “Coral romput” (1971). Estic convençut que no li restava valor a eixes enumeracions. En tot cas, a mi, cadascuna d’aquestes paraules, en rellegir-les, em commouen.

Anuncis

One thought on “Per això faig fotografies. A propòsit de la Segona Festa Estellés

  1. lluïsa ha dit:

    Personal, sí, i no per això menys bonic, aquest homenatge a Estellés.
    Enhorabona pel nou blog, i llarga i profitosa escriptura…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Anuncis
%d bloggers like this: